FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de patriarca. Jurisdicció d'un patriarca. Forma d'organització social que dona la màxima autoritat social i política al pare. Forma d'organització social i política que dona el màxim poder als homes en detriment de les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder o capacitat de combinació d'un element mesurat pel nombre d'àtoms d'hidrogen, d'un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom del dit element o pel qual pot ésser substituït en un compost. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de delatar. L'han agafat com a conseqüència d'una delació. En el procés d'adquisició d'una herència, oferiment concret, a una o a diverses persones del grup dels qui reben vocació hereditària, del poder d'acceptar-la o de repudiar-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no recula quan ha pres una resolució o determinació. Definit 2. Element lingüístic especificat per un determinant. Que posseeix trets específics sense dir quins són. Per a determinada gent, hi ha necessitats vitals més importants que el poder o els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser fantàstic que es representa sota la figura d'una dona dotada d'un poder sobrenatural. Per encantaments d'una fada. Un conte de fades. Un país de fades. Tenir mans de fada. Treballar com una fada. Ésser bella com una fada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antic dret de fer ús d'un bosc de pertinença baronial o comunal per tal de fer-hi llenya o treure'n material per a la construcció. Cànon o cens que es pagava per poder treure llenya d'un bosc comunal o baronial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràcia especial per la qual l'autoritat perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat, la qual es concedeix tan sols amb tramitació prèvia d'expedient individual. Poder acordat pel papa de concedir certs beneficis eclesiàstics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os pla i triangular que forma la part anterior del genoll. Articulació formada per una esfera que llisca dins d'una cavitat esfèrica, utilitzada per unir òrgans que s'han de poder orientar, l'un respecte de l'altre, en totes direccions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o dignitat de l'Església catòlica en els capítols de les catedrals. Antigament, el primer o principal dels diaques d'una església. Eclesiàstic a qui el bisbe donava poder d'exercir jurisdicció en el seu nom sobre els curats de la seva diòcesi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de dictador, a Roma. Temps durant el qual s'exercia la dictadura. Concentració de tot el poder en les mans d'un sol individu o d'un únic grup polític i eliminació per la força de tota expressió de discrepància i oposició. [...]
